El dass funciona com el weil, amb la segënt estructura:
Frase 1 + , + dass + Frase 2 + Verb 2 conjugat
Exemples:
Ich wusste gleich, dass ihr heute zu spät kommt.
Ja m'imaginava que arribaries tard.
Steven sagt, dass man gemeinsam an Projekten arbeiten kann.
Steven diu que es pot treballar en un projecte comú.
Katrin ist froh, dass Einkaufen im Internet oft billiger ist.
La Katrin s'alegra que sovint és més barat comprar per internet.
Er findet es gut, dass die Kollegen über das Internet anrufen.
Ell troba bé que els companys d'internet truquin.
weil - perquè
Quan es fa una frase subordinada amb weil (perquè), sempre al final de la frase principal porta una coma, el weil i la frase subordinada tal qual amb l'excepció que el verb principal de la segona frase canvïa de lloc i passa al final d'aquesta. Així l'estructura quedaria:
Frase 1 + , + weil + Frase 2 + Verb 2 conjugat
Exemples:
Ich mag keine Pampelmusen, weil sie so sauer sind.
No m'agraden els pomelos perquè són molt (tan) àcids.
Jeff trägt einen Regenmantel, weil es heute regnet.
En Jeff porta una gabardina perquè avui està plovent.
Ramona trägt einen nassen Mantel, weil es heute geregnet hat.
La Ramona porta un abric xop, perquè avui ha plogut.
Er ärgert sich, weil sie nicht gekommen ist.
Ell es va enfadar perquè ella no va venir.
Quan es comença per l'oració subordinada l'estructura és la següent:
weil + Frase 2 + Verb 2 conjugat + , + Verb 1 conjugat + Frase 1
Recordem que el verb en la frase principal sempre va en segona posició, i la frase subordinada en aquest cas ocuparia tota ella la primera posició.
Exemple:
Weil es heute geregnet hat, trägt Ramona einen nassen Mantel.
Com que avui ha plogut, la Ramona porta l'abric xop.
Frase 1 + , + weil + Frase 2 + Verb 2 conjugat
Exemples:
Ich mag keine Pampelmusen, weil sie so sauer sind.
No m'agraden els pomelos perquè són molt (tan) àcids.
Jeff trägt einen Regenmantel, weil es heute regnet.
En Jeff porta una gabardina perquè avui està plovent.
Ramona trägt einen nassen Mantel, weil es heute geregnet hat.
La Ramona porta un abric xop, perquè avui ha plogut.
Er ärgert sich, weil sie nicht gekommen ist.
Ell es va enfadar perquè ella no va venir.
Quan es comença per l'oració subordinada l'estructura és la següent:
weil + Frase 2 + Verb 2 conjugat + , + Verb 1 conjugat + Frase 1
Recordem que el verb en la frase principal sempre va en segona posició, i la frase subordinada en aquest cas ocuparia tota ella la primera posició.
Exemple:
Weil es heute geregnet hat, trägt Ramona einen nassen Mantel.
Com que avui ha plogut, la Ramona porta l'abric xop.
Vocabulari - Vokabular
der Kalender (-): Calendari
das Öl (Öle): Oli
das Mehl (Mehle): Farina
das Salz (Salze): sal
der Teller (-): plat
das Buch (Bücher): llibre
das Telefon (Telefone): telèfon
der Tisch (Tische): taula
der Stuhl (Stühle): cadira
die Tasche (Taschen): butzaca, bossa, cartera
die Tasse (Tassen): taça
die Uhr (Uhren): rellotge
der Zucker (-): sucre
der Schrank (Shränke): armari
das Regal (Regale): prestatgeria
die Spüle (Spülen): aigüera
die Wand (Wände): paret
das Plakat (Plakate): cartell, póster
die Pflanze (Pflanzen): planta
das Gummi (Gummis): goma (de borrar)
der Kuli (Kulis): bolígraf
die Jacke (Jacken): jaqueta, americana
die Tür (Türen): porta
der Schlüssel (-): clau
der Schuh (Schuhe): sabata
die Reisetasche (Reisetaschen): bossa de viatge
das Bild (Bilder): quadre, pintura
der Mantel (Mäntel): abric, cobertura
der Kühlschrank (Kühlschränke): nevera
der Fernseher (-): televisor
das Bett (Betten): llit
der Rucksack (Rucksäcke): motxil·la
der Boden (Böden): terra, sol
die Socke (Socken): mitjó, mitja
der Teppich (Teppiche): estora
Exemples:
In Küche B steht das Busch im Regal/auf der Spüle.
Das Buch hat auf dem Tisch.
Nicklas hat die Uhr über die Tür gehängt.
Das Bild hängt neben der Tür.
das Öl (Öle): Oli
das Mehl (Mehle): Farina
das Salz (Salze): sal
der Teller (-): plat
das Buch (Bücher): llibre
das Telefon (Telefone): telèfon
der Tisch (Tische): taula
der Stuhl (Stühle): cadira
die Tasche (Taschen): butzaca, bossa, cartera
die Tasse (Tassen): taça
die Uhr (Uhren): rellotge
der Zucker (-): sucre
der Schrank (Shränke): armari
das Regal (Regale): prestatgeria
die Spüle (Spülen): aigüera
die Wand (Wände): paret
das Plakat (Plakate): cartell, póster
die Pflanze (Pflanzen): planta
das Gummi (Gummis): goma (de borrar)
der Kuli (Kulis): bolígraf
die Jacke (Jacken): jaqueta, americana
die Tür (Türen): porta
der Schlüssel (-): clau
der Schuh (Schuhe): sabata
die Reisetasche (Reisetaschen): bossa de viatge
das Bild (Bilder): quadre, pintura
der Mantel (Mäntel): abric, cobertura
der Kühlschrank (Kühlschränke): nevera
der Fernseher (-): televisor
das Bett (Betten): llit
der Rucksack (Rucksäcke): motxil·la
der Boden (Böden): terra, sol
die Socke (Socken): mitjó, mitja
der Teppich (Teppiche): estora
Exemples:
In Küche B steht das Busch im Regal/auf der Spüle.
Das Buch hat auf dem Tisch.
Nicklas hat die Uhr über die Tür gehängt.
Das Bild hängt neben der Tür.
Preposicions amb acusatiu i datiu - wechselpräpositionen
En alemany hi ha una sèrie de preposicions que en funció de si el verb indica una posició (on és) o una direcció (cap a on va) un objecte, aquestes necessiten datiu o acusatiu respectivament.
Aquestes preposicions són:
An: al costat, tocant.
Neben: al costat, sense tocar.
Auf: sobre, tocant.
Über: sobre, sense tocar.
Unter: sota, sense tocar.
Zwischen: entre.
In: dins.
Hinter: darrera.
Vor: davant.
Aquí tenim una imatge gràfica com a resum:
Si el verb indica posició, on? - Wo? Es necessita Datiu.
Sein: estar
Stehen (gestanden): estar dret.
Liegen (gelegen): estar estirat.
Hängen (gehangen): estar penjat.
Si el verb indica direcció, a on? - Wohin? Es necessita Acusatiu.
Gehen: anar.
Kommen: venir.
Fahren: conduir.
Stellen (gestellt): posar dret.
Legen (gelegt): posar estirat.
Hängen (gehängt): posar penjat.
Datiu:
Wo steht/liegt/hängt...?
Aquestes preposicions són:
An: al costat, tocant.
Neben: al costat, sense tocar.
Auf: sobre, tocant.
Über: sobre, sense tocar.
Unter: sota, sense tocar.
Zwischen: entre.
In: dins.
Hinter: darrera.
Vor: davant.
Aquí tenim una imatge gràfica com a resum:
Si el verb indica posició, on? - Wo? Es necessita Datiu.
Sein: estar
Stehen (gestanden): estar dret.
Liegen (gelegen): estar estirat.
Hängen (gehangen): estar penjat.
Si el verb indica direcció, a on? - Wohin? Es necessita Acusatiu.
Gehen: anar.
Kommen: venir.
Fahren: conduir.
Stellen (gestellt): posar dret.
Legen (gelegt): posar estirat.
Hängen (gehängt): posar penjat.
A continuació uns exemples de cada cas. Potser és bo tenir en una altra finestra del navegador l'entrada sobre els articles i les declinacions que pots trobar clicant aquí.
Acusatiu:
Wohin hast du ... gestellt/gelegt/gehängt?
Der Schrank - In den Schrank.
Das Regal - Auf das Regal.
Die Tür - Neben die Tür.
Plural: die Zeitungen - Auf die Zeitungen.Datiu:
Wo steht/liegt/hängt...?
Der Schrank - Im (in+dem) Schrank.
Das Regal - Auf dem Regal.
Die Tür - Neben der Tür.
Plural: die Zeitungen - Auf den Zeitungen.
Cal tenir en compte les contraccions:
IN+DAS=INS
IN+DEM=IM
AN+DEM=AM
A continuació una imatge resum de tot:
Més exemples.
Direcció, desplaçament, wohin:
Ich stelle den Tisch an die Wand - Poso la taula al costat de la pared (die Wand).
Ich lege das Messer auf den Tisch - Poso el ganivet sobre la taula (der Tisch).
Er legt das Buch neben sich - Ell col·loca el llibre al seu costat.
Sie geht in die Küche - Ella va a la cuina (die Küche).
Posició, wo:
Der Tisch steht an der Wand - La taula està al costat de la paret.
Das Messer liegt auf dem Tisch - El ganivet està sobre la taula.
Das Buch liegt neben ihm - El llibre està al seu costat.
Sie ist in der Küche - Ella està a la cuina.
Verbs amb acusatiu, datiu o nominatiu - Verben mit Akkusativ, Dativ oder Nomiativ
Hi ha verbs que pel seu significat necessiten un tipus de complement o un altre. Això marca si aquest complement serà Acusatiu, datiu o nominatiu.
Verbs amb acusatiu:
Trinken: beure. Necessita un subjecte i un complement directe, per tant acusatiu.
Der Kellner trinkt einen Saft - el cambrer (subjecte) beu un suc (acusatiu).
Altres verbs:
kochen: cuinar
essen: menjar
trinken beure
lesen: llegir
treffen trobar-se
lieben: estimar
besuchen: trobar
haben: tenir
möchten: agradar
finden buscar
Verbs amb acusatiu i datiu:
Schenken: regalar. Necessita un subjecte, un complement directe (objecte) i un complement indirecte (a qui).
Der Mann schenkt der Frau Blumen - L'home (subjecte) regala a la dona (Datiu) flors (Acusatiu).
Altres verbs:
servieren: servir
verkaufen: comprar
geben: donar
bringen: portar
schenken: regalar
Verbs només amb nominatiu:
Lachen: riure. Només necessita subjecte.
Er lacht - ell riu.
Altres verbs:
kommen: venir
lachen: riure
wohnen: viure
schlafen: dormir
gehen: anar
sein: ser o estar
scheinen: brillar
Verbs amb nominatiu i datiu:
Gratulieren: felicitar. Necessiten un subjecte i un complement directe. A qui felicitar.
Der Mann gratuliert der Frau - L'home (subjecte, nominatiu) felicita la dona (compl indirecte, datiu).
Altres verbs:
antworten;
gratulieren: felicitar
helfen: ajudar
zuhören: escoltar, fer cas
glauben: creure
danken:
També hi ha verbs que necessiten que la persona sigui el complement indirecte, datiu, i la cosa el subjecte, nominatiu.
gefallen: agradar
gehören: posseir, pertànyer
passen: estar bé (de talla de roba), quedar bé
schmecken: saborejar
stehen (Stil und Farbe): estar bé (estil o color)
wehtun: fer mal, doldre
Die Torte schmeckt der Frau - El pastís (Subjecte, Nominatiu) es assaborejat per la dona (Indirecte, Datiu).
Der Rücken tut mir weh - Em fa mal l'esquena. L'esquena (nominatiu) em fa mal a mi (datiu).
Verbs amb acusatiu:
Trinken: beure. Necessita un subjecte i un complement directe, per tant acusatiu.
Der Kellner trinkt einen Saft - el cambrer (subjecte) beu un suc (acusatiu).
Altres verbs:
kochen: cuinar
essen: menjar
trinken beure
lesen: llegir
treffen trobar-se
lieben: estimar
besuchen: trobar
haben: tenir
möchten: agradar
finden buscar
Verbs amb acusatiu i datiu:
Schenken: regalar. Necessita un subjecte, un complement directe (objecte) i un complement indirecte (a qui).
Der Mann schenkt der Frau Blumen - L'home (subjecte) regala a la dona (Datiu) flors (Acusatiu).
Altres verbs:
servieren: servir
verkaufen: comprar
geben: donar
bringen: portar
schenken: regalar
Verbs només amb nominatiu:
Lachen: riure. Només necessita subjecte.
Er lacht - ell riu.
Altres verbs:
kommen: venir
lachen: riure
wohnen: viure
schlafen: dormir
gehen: anar
sein: ser o estar
scheinen: brillar
Verbs amb nominatiu i datiu:
Gratulieren: felicitar. Necessiten un subjecte i un complement directe. A qui felicitar.
Der Mann gratuliert der Frau - L'home (subjecte, nominatiu) felicita la dona (compl indirecte, datiu).
Altres verbs:
antworten;
gratulieren: felicitar
helfen: ajudar
zuhören: escoltar, fer cas
glauben: creure
danken:
També hi ha verbs que necessiten que la persona sigui el complement indirecte, datiu, i la cosa el subjecte, nominatiu.
gefallen: agradar
gehören: posseir, pertànyer
passen: estar bé (de talla de roba), quedar bé
schmecken: saborejar
stehen (Stil und Farbe): estar bé (estil o color)
wehtun: fer mal, doldre
Die Torte schmeckt der Frau - El pastís (Subjecte, Nominatiu) es assaborejat per la dona (Indirecte, Datiu).
Der Rücken tut mir weh - Em fa mal l'esquena. L'esquena (nominatiu) em fa mal a mi (datiu).
Acusatiu i datiu - Akkusativ und Dativ
Només començar a estudiar alemany, et comenten que estàs parlant en nominatiu - Nominativ. Però que també existeixen altres formes com l'Acusatiu - Akkusativ i el Datiu - Dativ. El genitiu - Genitiv, pot ser que te'l mencionin o no.
Així doncs, per exemple, quan comences a estudiar els articles definits (el/la - der/das/die) o els indefinits (un/a - ein/ein/eine), et recomanen que també t'aprenguis totes les formes, que més endavant ja les faràs servir. Avui intentarem explicar-ho.
Per a fer-ho, hem de recordar l'entrada d'aquest blog dels articles en alemany. Us recomano que l'obriu en una altra pàgina i així podeu anar comparant els exemples.
⧫ Quan parlem en nominatiu seria el subjecte de l'acció (Hund és masculí):
Der Hund ist schon alt - El gos ja és gran.
O quan parlem amb el verb sein, també és nominatiu:
Das ist der Hund unseres Nachbarn - Aquest és el gos dels nostres veïns.
⧫ Quan usem acusatiu és quan es tracta del complement directe. L'objecte que rep l'acció. Normalment el pots saber preguntant "el què?".
Ich habe keinen Hund - No tinc cap gos (El què no tens? - cap gos). En aquest cas l'article va en acusatiu.
Gestern habe ich einen Hund gesehen - Ahir vaig veure un gos (El què vas veure? - un gos).
Recordem que les formes de l'article indefinit de negació en masculí:
Nominatiu: kein Hund
Acusatiu: keinen Hund
Datiu: keinem Hund
⧫ Quan usem datiu és quan es tracta del complement indirecte. L'objecte qui rep l'acció. Normalment el pots reconèixer preguntant "a qui?".
Exemple (Ball -pilota- també és masculí):
Ich kaufe meinem Hund einen Ball: Jo li compro al meu gos una pilota.
El què li compro al meu gos? una pilota (complement directe) - Acuastiu.
A qui li compro una pilota? Al meu gos (complement indirecte) - Datiu.
Aquest seria un resum. A partir d'aquí s'ha de tenir en compte altres aspectes com les preposicions, ja que en funció d'aquestes, necessiten un acusatiu o un datiu al darrere, o què et demana el verb que estàs utilitzant. Però com a introducció aquesta seria la "norma general".
Així doncs, per exemple, quan comences a estudiar els articles definits (el/la - der/das/die) o els indefinits (un/a - ein/ein/eine), et recomanen que també t'aprenguis totes les formes, que més endavant ja les faràs servir. Avui intentarem explicar-ho.
Per a fer-ho, hem de recordar l'entrada d'aquest blog dels articles en alemany. Us recomano que l'obriu en una altra pàgina i així podeu anar comparant els exemples.
⧫ Quan parlem en nominatiu seria el subjecte de l'acció (Hund és masculí):
Der Hund ist schon alt - El gos ja és gran.
O quan parlem amb el verb sein, també és nominatiu:
Das ist der Hund unseres Nachbarn - Aquest és el gos dels nostres veïns.
⧫ Quan usem acusatiu és quan es tracta del complement directe. L'objecte que rep l'acció. Normalment el pots saber preguntant "el què?".
Ich habe keinen Hund - No tinc cap gos (El què no tens? - cap gos). En aquest cas l'article va en acusatiu.
Gestern habe ich einen Hund gesehen - Ahir vaig veure un gos (El què vas veure? - un gos).
Recordem que les formes de l'article indefinit de negació en masculí:
Nominatiu: kein Hund
Acusatiu: keinen Hund
Datiu: keinem Hund
⧫ Quan usem datiu és quan es tracta del complement indirecte. L'objecte qui rep l'acció. Normalment el pots reconèixer preguntant "a qui?".
Exemple (Ball -pilota- també és masculí):
Ich kaufe meinem Hund einen Ball: Jo li compro al meu gos una pilota.
El què li compro al meu gos? una pilota (complement directe) - Acuastiu.
A qui li compro una pilota? Al meu gos (complement indirecte) - Datiu.
Aquest seria un resum. A partir d'aquí s'ha de tenir en compte altres aspectes com les preposicions, ja que en funció d'aquestes, necessiten un acusatiu o un datiu al darrere, o què et demana el verb que estàs utilitzant. Però com a introducció aquesta seria la "norma general".
Verbs modals (present i passat) - Modalverben (Präsens und Präteritum)
Els verbs modals expressen de quina manera es fa alguna cosa. Amb ganes o no, voluntàriament o no, etc.
Können: poder en el sentit de ser capaç.
Dürfen: poder, tenint permés per fer alguna cosa.
Wollen: voler.
Müssen: haver de.
Sollen: haver de, implica que una altra persona ens diu el què hem de fer.
Verbs modals en present - Modalverben im Präsens
Verbs modals en passat - Modalverben im Präteritum
Quan s'utilitza un verb modal, aquest va en segona posició i el verb que l'acompanya passa al final de la frase en present.
Exemples en present:
Er darf nicht arbeiten - No pot treballar (li ho han prohibit).
Er kann nicht arbeiten - No pot treballar (per exemple, està malalt).
Er muss nicht arbeiten - No ha de treballar.
Er soll nicht arbeiten - No ha de treballar.
Er kann nicht schwimmen - No sap nedar.
Wir wollen nach Bonn fahren - Volem anar a Bonn.
Musst du heute arbeiten? - Has de treballar avui?
Hier darf man nicht weitergehen - Per aquí no es pot seguir.
Der Artz sagt, ich soll nicht rauchen - El metge diu que no he de fumar.
Es pot suprimir el verb en infinitiu si s'ha mencionat abans:
Willst du mitkommen? - Vols acompanyar-me?
Nein, ich will nicht. - No, no vull.
Els verbs modals können i wollen (i mögen-agradar) poden fer-se servir també com a verbs principals sense infinitiu que els acompanyin:
Er kann Französisch - Ell sap francès.
Ich will einen Kaffee - Vull un cafè.
Sie mag Kuchen - Li agraden els pastissos.
Per expressar un desig sempre és millor utilitzar el verb mögen que el verb wollen. Queda més cortès:
Ich möchte ein Bier - M'agradaria una cervesa.
Ich möchte ein Bier trinken - M'agradaria beure una cervesa.
Exemples en passat:
Mit 16 Jahren durfte ich zum ersten Mal mit einer Freundin in Urlaub fahren - Als 16 anys li van donar permís per anar ella sola amb una amiga de vacances.
Wir mussten zur Schule bis letzten Schultag gehen. - Havíem d'anar a l'escola fins l'últim dia de classe.
Du musstest deiner erste Präsentation vorbereiten - Tu t'havies de preparar la primera presentació.
Warum konntest du gestern nicht lernen? - Per què no podies estudiar ahir?
Ich wollte lernen, aber ich war so müde... - Jo volia estudiar, però estava tant cansat...
Können: poder en el sentit de ser capaç.
Dürfen: poder, tenint permés per fer alguna cosa.
Wollen: voler.
Müssen: haver de.
Sollen: haver de, implica que una altra persona ens diu el què hem de fer.
Verbs modals en present - Modalverben im Präsens
wollen
|
können
|
müssen
|
dürfen
|
sollen
|
|
voler
|
poder
|
haver de
|
poder, tenir permís de
|
deure, haver de
|
|
ich
|
will
|
kann
|
muss
muß
|
darf
|
soll
|
du
|
willst
|
kannst
|
musst
mußt
|
darfst
|
sollst
|
er/sie/es
|
will
|
kann
|
muss
muß
|
darf
|
soll
|
wir
|
wollen
|
können
|
müssen
|
dürfen
|
sollen
|
ihr
|
wollt
|
könnt
|
müsst
müßt
|
dürft
|
sollt
|
sie
|
wollen
|
können
|
müssen
|
dürfen
|
sollen
|
Verbs modals en passat - Modalverben im Präteritum
wollen
|
können
|
müssen
|
dürfen
|
sollen
|
|
voler
|
poder
|
haver de
|
poder, tenir permís de
|
deure, haver de
|
|
ich
|
wollte
|
konnte
|
musste
mußte
|
durfte
|
sollte
|
du
|
wolltest
|
konntest
|
musstest
mußtest
|
durftest
|
solltest
|
er/sie/es
|
wollte
|
konnte
|
musste
mußte
|
durfte
|
sollte
|
wir
|
wollten
|
konnten
|
mussten
mußten
|
durften
|
sollten
|
ihr
|
wolltet
|
konntet
|
musstet
mußtet
|
durftet
|
solltet
|
sie
|
wollten
|
konnten
|
mussten
mußten
|
durften
|
sollten
|
Quan s'utilitza un verb modal, aquest va en segona posició i el verb que l'acompanya passa al final de la frase en present.
Exemples en present:
Er darf nicht arbeiten - No pot treballar (li ho han prohibit).
Er kann nicht arbeiten - No pot treballar (per exemple, està malalt).
Er muss nicht arbeiten - No ha de treballar.
Er soll nicht arbeiten - No ha de treballar.
Er kann nicht schwimmen - No sap nedar.
Wir wollen nach Bonn fahren - Volem anar a Bonn.
Musst du heute arbeiten? - Has de treballar avui?
Hier darf man nicht weitergehen - Per aquí no es pot seguir.
Der Artz sagt, ich soll nicht rauchen - El metge diu que no he de fumar.
Es pot suprimir el verb en infinitiu si s'ha mencionat abans:
Willst du mitkommen? - Vols acompanyar-me?
Nein, ich will nicht. - No, no vull.
Els verbs modals können i wollen (i mögen-agradar) poden fer-se servir també com a verbs principals sense infinitiu que els acompanyin:
Er kann Französisch - Ell sap francès.
Ich will einen Kaffee - Vull un cafè.
Sie mag Kuchen - Li agraden els pastissos.
Per expressar un desig sempre és millor utilitzar el verb mögen que el verb wollen. Queda més cortès:
Ich möchte ein Bier - M'agradaria una cervesa.
Ich möchte ein Bier trinken - M'agradaria beure una cervesa.
Exemples en passat:
Mit 16 Jahren durfte ich zum ersten Mal mit einer Freundin in Urlaub fahren - Als 16 anys li van donar permís per anar ella sola amb una amiga de vacances.
Wir mussten zur Schule bis letzten Schultag gehen. - Havíem d'anar a l'escola fins l'últim dia de classe.
Du musstest deiner erste Präsentation vorbereiten - Tu t'havies de preparar la primera presentació.
Warum konntest du gestern nicht lernen? - Per què no podies estudiar ahir?
Ich wollte lernen, aber ich war so müde... - Jo volia estudiar, però estava tant cansat...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)